Aquest plànol detalla el sector del Catllaràs on es van ubicar tots els elements de l’inventari de l’explotació minera del Catllaràs.
En aquest croquis es poden veure també algunes de les connexions amb telefèric entre els diferents punts:
- El Telefèric General (Línia que va de l’Empalme a l’Estació del Cable)
- El Telefèric del Roc de la Lluna a l’Estació del Cable
- Els diversos telefèrics que apareixen al sector del Clot del Teixó
- A la part baixa, a la dreta, el Telefèric de la Roca Forcada.
Aquest croquis que ara presentem el formula Carles Salmeron al seu llibre Els trens del Berguedà, i intenta ser una explicació seriosa del funcionament de tot el conjunt miner.
El que diu sobre el Telefèric del Teixó (pàg. 265):
“El telefèric del Teixó va ser construït el 1910, tenia una longitud de 200 m, salvava un desnivell de 65 m i unia les mines d’aquella denominació amb la resta de les instal·lacions, ja que aquestes mines tenien un sistema de transport molt complex. Així, en primer lloc el carbó produït era carregat a unes vagonetes que el portaven fins al telefèric que el baixava fins al marge del torrent . A l’estació inferior el carbó es carregava a unes altres vagonetes que a continuació eren baixades per un pou fins a una galeria subterrània . Les vagonetes feien un curt trajecte per aquesta galeria, ja que uns centenars de metres més enllà retornaven a la superfície mitjançant un altre pou. A partir d’aquell moment les vagonetes eren transportades per un ferrocarril miner fins a l’estació superior del telefèric de la Roca de la Lluna, on el carbó era de nou transbordat per baixar-lo cap al cable general.”
A la fitxa de la mina del Teixó de la Diputació de Barcelona, trobem la següent explicació:
Aquesta mina consta com una de les més complexes del conjunt de mines existents al Catllaràs. A grans trets segons explica Salmerón (SALMERÓN:1990:251-259), un cop el carbó sortia de la mina del teixó era transportat per vagonetes, que circulaven sobre rails, cap un telefèric que el portava fins al costat de la mina de font freda, on també es recollia el carbó d’aquesta; tornava a entrar a l’interior d’una galeria amb vagonetes de via de 60 mm, per després tornar a sortir a la superfície a través d’un pou (es podria correspondre al pou que hi ha al lloc conegut com la sala de màquines) i des d’aquí era novament transportat amb vagonetes sobre rails cap a la Roca de la Lluna, on un altre telefèric el transportava fins al telefèric general (el cable) que ja constituïa el darrer i més llarg tram de telefèric que transportava el mineral fins l’estació de l’empalme, del ferrocarril de Guardiola a Castellar de N’Hug, i finalment des d’aquí seria portat fins al Clot del Moro.
Finalment, la següent imatge ens proporciona una instantània visual d’un pou d’extracció, concretament el del Moreno, que permet fer-nos una idea del funcionament, i també del lloc que ocupaven elements que ara trobem aïllats, com ara la xemeneia o el pou.
Foto del Pou del Moreno que ens permet comprendre els dos sistemes d’extracció de lignit que es feren servir a la mina del Moreno. Inicialment es va perforar el pou buscant les vetes de carbó. La irregularitat i la inclinació d’aquestes aconsellava una perforació en vertical en lloc d’horitzontal. Per això es va optar per, inicialment, muntar un sistema d’elevació que consistia en una estructura de fusta amb un eix vertical que en la seva part superior té un tambor cilíndric on s’enrotllen els cables (cabrestant) que passant per unes politges feien pujar o baixar pel pou uns recipients tipus sac mitjançant pel qual s’extreia la runa en el moment de foradar i carbó en el moment de la producció. La imatge pensem que correspon a l’inici de la perforació, ja que encara no s’aprecia moviment de transport de lignit, i pels diferents elements en construcció, com l’edifici de fusta del fons a mà dreta i la xemeneia que encara conserva l’entarimat al seu voltant. Aquest primer sistema, l’argue, més endavant segurament seria substituït per una màquina de vapor, molt més ràpida i àgil que el sistema de tracció a sang, teoria que es veu reforçada per la xemeneia i per un muntatge paral·lel en la mateixa Serra del Catllaràs, la toponímia del qual ens ho deixa força clar. S’anomena “Sala de Màquines” i també disposa d’una xemeneia i d’un pou d’extracció. Un cop es trobava la veta de carbó, per facilitar la seva extracció es projectava una galeria cap a l’exterior.
Mapa del terme municipal de la Pobla, de l’ICGC (Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya)
RESUM
Si prenem com a base el text de Carles Salmeron, que és a partir del qual la resta d’escrits fan les seves conjectures, i considerant que els noms que aquest autor adjudica a les mines no semblen ser, per a algunes, els mateixos que els donem avui en dia, podríem considerar que el transport, a partir de l’any 1912, es faria de la següent manera, seguint el croquis proposat per Salmeron:
El carbó que s’extreia de la mina del Moreno (ell l’anomena del Teixó), es feia descendir pel telefèric del Teixó, fins avall, al marge del torrent, a la que ell anomena l’Estació Inferior, on ara hi és el que s’anomena la casa del Teixó. En aquest punt diu que es carregava a unes altres vagonetes que a continuació eren baixades per un pou fins a una galeria subterrània. És a dir, que on ara hi el conjunt del Teixó hi havia un pou, per on s’accedia a una galeria subterrània, que transportava el carbó fins a sota de la Sala de Màquines, que és com es pot interpretar la frase: ja que uns centenars de metres més enllà retornaven a la superfície mitjançant un altre pou (el de la Sala de Màquines). A partir d’aquí continua dient: i des d’aquí era novament transportat amb vagonetes sobre rails cap a la Roca de la Lluna, on un altre telefèric el transportava fins al telefèric general (el cable) que ja constituïa el darrer i més llarg tram de telefèric que transportava el mineral fins l’estació de l’empalme, del ferrocarril de Guardiola a Castellar de N’Hug, i finalment des d’aquí seria portat fins al Clot del Moro.
Nosaltres partíem de la hipòtesi, elaborada per Salmeron, que l’ús dels telefèrics seguia l’ordre següent:
Telefèric general del Cable: Es comença a construir l’any 1906 i inicia el seu funcionament l’any 1907
Telefèric del Teixó, comença a funcionar l’any 1911
Telefèric del Roc de la Lluna, inicia el seu funcionament l’any 1913.
Salmeron no parla en cap moment dels Telefèrics del Pou del Moreno ni del de Roca Forcada.
Tal com està explicat el funcionament dels tres telefèrics, l’esquema que es veu abans és el del funcionament de l’explotació a partir de 1912 o 1913. Abans es devia recórrer al sistema de tracció a sang, i és possible que dins d’aquest sistema tingui cabuda un telefèric que sortís del pou del Moreno i anés fins a la Sala de Màquines (en un intent d’explicar l’existència d’aquest telefèric, que sembla estar confirmada per l’existència de restes de pilars).
A partir de noves dades descobertes per Santi Pérez es pot proposar una nova distribució temporal dels telefèrics, que potser, si es coneix la zona, sembla més lògica.
1a etapa.
Els anys inicials. S’extreu carbó de les dues mines, la de l’estació del cable i la del Xalet. La forma de baixar el carbó ha de ser la de tracció de sang.
2a etapa. (1907)
Inici del funcionament del telefèric del Cable. En aquest moment el carbó va a parar a l’Estació Superior del Cable, i durant aquest període entren en funcionament la mina del Moreno i la d’Arderiu. El carbó de la mina del Moreno s’extreu en el lloc conegut per Pou del Moreno i es trasllada amb un telefèric fins a la zona de la Mina de la Fontfreda, des d’on es porta per una galeria inferior fins a la Sala de Màquines.
Per a la d’Arderiu es continua fent servir el sistema de tracció de sang, combinat en els trams més pendents amb tramuges que salven aquells desnivells que les mules no podien fer.
3a etapa. (1911)
Entra en funcionament el Telefèric del Roc de la Lluna, que millora el conjunt de tot el transport de la zona.
Per poder-nos fer una idea la cosa aniria així:
El carbó extret de la mina del Moreno (el Pou del Moreno) arriba fins a la mina de la Fontfreda mitjançant un telefèric, del qual encara es conserven restes. Aquest carbó es fa entrar per aquesta mina de la Fontfreda (que no és una mina d’extracció de carbó) i mitjançant vagonetes arriba fins al subsòl de la Sala de Màquines on se’l fa pujar mitjançant una màquina de vapor.
Un cop a la Sala de Màquines es carrega de nou en vagonetes fins arribar al telefèric del Roc de la Lluna on se’l fa descendir fins a l’Estació del Cable.
El carbó que prové de la mina d’Arderiu es transporta amb matxos fins a la tramuja que encara avui dia es pot entreveure entre els matolls. Des d’allà es condueix amb vagonetes fins a l’Estació Superior del Cable.
Des d’aquí un nou telefèric, el Telefèric General porta el carbó fins a l’Estació Inferior del Cable, avui conegut com «L’Empalme» on es carrega al tren i es porta a la Fàbrica ASLAND.
4a etapa. (1913)
Entra en funcionament la mina del Teixó.
Es fa pujar un cable que porta electricitat des de l’Estació Inferior del Cable fins a la Superior i fins a la mina del Teixó. En tots dos llocs es creen dos edificis que es coneixen com els Transformadors.
Paral·lelament es crea el Telefèric del Teixó. El carbó de la mina del Moreno deixa de portar-se amb el telefèric de la mina de la Fontfreda. Ara ja no es puja per la xemeneia fins al Pou sinó que es fa baixar fins la que ara es coneix com la mina del Moreno, però que per a Salmeron és la Estació Superior del Teixo (encara es conserva una gran tremuja en aquest espai).
El telefèric arriba fins al costat de l’edifici del Transformador. El carbó es transporta amb vagonetes fins a l’entrada de la mina del Teixó, i entra en una galeria subterrània que arriba fins al subsòl de la Sala de Màquines.
Des d’aquí segueix el circuit conegut, primer fins al Roc de la Lluna, baixa pel telefèric fins a l’Estació Superior del Cable, de nou al Telefèric General i l’Empalme.
Durant l’any 1918 entra en funcionament la mina de Serrat Pinós, que no participa del circuit esmentat perquè està molt més a baix que l’Estació Superior del Cable. Segurament el transport es feia també per tracció de sang.