Aquest plànol detalla el sector del Catllaràs on es van ubicar tots els elements de l’inventari de l’explotació minera del Catllaràs.
En aquest croquis es poden veure també algunes de les connexions amb telefèric entre els diferents punts:
- El Telefèric General (Línia que va de l’Empalme a l’Estació del Cable)
- El Telefèric del Roc de la Lluna a l’Estació del Cable
- Els diversos telefèrics que apareixen al sector del Clot del Teixó
- A la part baixa, a la dreta, el Telefèric de la Roca Forcada.
Aquest croquis que ara presentem el formula Carles Salmeron al seu llibre Els trens del Berguedà, i intenta ser una explicació seriosa del funcionament de tot el conjunt miner.
El que diu sobre el Telefèric del Teixó (pàg. 265):
“El telefèric del Teixó va ser construït el 1910, tenia una longitud de 200 m, salvava un desnivell de 65 m i unia les mines d’aquella denominació amb la resta de les instal·lacions, ja que aquestes mines tenien un sistema de transport molt complex. Així, en primer lloc el carbó produït era carregat a unes vagonetes que el portaven fins al telefèric que el baixava fins al marge del torrent . A l’estació inferior el carbó es carregava a unes altres vagonetes que a continuació eren baixades per un pou fins a una galeria subterrània . Les vagonetes feien un curt trajecte per aquesta galeria, ja que uns centenars de metres més enllà retornaven a la superfície mitjançant un altre pou. A partir d’aquell moment les vagonetes eren transportades per un ferrocarril miner fins a l’estació superior del telefèric de la Roca de la Lluna, on el carbó era de nou transbordat per baixar-lo cap al cable general.”
A la fitxa de la mina del Teixó de la Diputació de Barcelona, trobem la següent explicació:
Aquesta mina consta com una de les més complexes del conjunt de mines existents al Catllaràs. A grans trets segons explica Salmerón (SALMERÓN:1990:251-259), un cop el carbó sortia de la mina del teixó era transportat per vagonetes, que circulaven sobre rails, cap un telefèric que el portava fins al costat de la mina de font freda, on també es recollia el carbó d’aquesta; tornava a entrar a l’interior d’una galeria amb vagonetes de via de 60 mm, per després tornar a sortir a la superfície a través d’un pou (es podria correspondre al pou que hi ha al lloc conegut com la sala de màquines) i des d’aquí era novament transportat amb vagonetes sobre rails cap a la Roca de la Lluna, on un altre telefèric el transportava fins al telefèric general (el cable) que ja constituïa el darrer i més llarg tram de telefèric que transportava el mineral fins l’estació de l’empalme, del ferrocarril de Guardiola a Castellar de N’Hug, i finalment des d’aquí seria portat fins al Clot del Moro.
Finalment, la següent imatge ens proporciona una instantània visual d’un pou d’extracció, concretament el del Moreno, que permet fer-nos una idea del funcionament, i també del lloc que ocupaven elements que ara trobem aïllats, com ara la xemeneia o el pou.
Foto del Pou del Moreno que ens permet comprendre els dos sistemes d’extracció de lignit que es feren servir a la mina del Moreno. Inicialment es va perforar el pou buscant les vetes de carbó. La irregularitat i la inclinació d’aquestes aconsellava una perforació en vertical en lloc d’horitzontal. Per això es va optar per, inicialment, muntar un sistema d’elevació que consistia en una estructura de fusta amb un eix vertical que en la seva part superior té un tambor cilíndric on s’enrotllen els cables (cabrestant) que passant per unes politges feien pujar o baixar pel pou uns recipients tipus sac mitjançant pel qual s’extreia la runa en el moment de foradar i carbó en el moment de la producció. La imatge pensem que correspon a l’inici de la perforació, ja que encara no s’aprecia moviment de transport de lignit, i pels diferents elements en construcció, com l’edifici de fusta del fons a mà dreta i la xemeneia que encara conserva l’entarimat al seu voltant. Aquest primer sistema, l’argue, més endavant segurament seria substituït per una màquina de vapor, molt més ràpida i àgil que el sistema de tracció a sang, teoria que es veu reforçada per la xemeneia i per un muntatge paral·lel en la mateixa Serra del Catllaràs, la toponímia del qual ens ho deixa força clar. S’anomena “Sala de Màquines” i també disposa d’una xemeneia i d’un pou d’extracció. Un cop es trobava la veta de carbó, per facilitar la seva extracció es projectava una galeria cap a l’exterior.
Mapa del terme municipal de la Pobla, de l’ICGC (Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya)
RESUM
De tot el que s’ha dit fins ara es podria entendre que fins a l’any 1912, que no estan en ús els tres telefèrics, el General, el del Teixó i el del Roc de la Lluna, el sistema de transport de carbó és un, i a partir d’aquest any, és diferent.
Si prenem com a base el text de Carles Salmeron, que és a partir del qual la resta d’escrits fan les seves conjectures, i considerant que els noms que aquest autor adjudica a les mines no semblen ser, per a algunes, els mateixos que els donem avui en dia, podríem considerar que el transport, a partir de l’any 1912, es faria de la següent manera, seguint el croquis proposat per Salmeron:
El carbó que s’extreia de la mina del Moreno (ell l’anomena del Teixó), es feia descendir pel telefèric del Teixó, fins avall, al marge del torrent, a la que ell anomena l’Estació Inferior, on ara hi és el que s’anomena la casa del Teixó. En aquest punt diu que es carregava a unes altres vagonetes que a continuació eren baixades per un pou fins a una galeria subterrània. És a dir, que on ara hi el conjunt del Teixó hi havia un pou, per on s’accedia a una galeria subterrània, que transportava el carbó fins a sota de la Sala de Màquines, que és com es pot interpretar la frase: ja que uns centenars de metres més enllà retornaven a la superfície mitjançant un altre pou (el de la Sala de Màquines). A partir d’aquí continua dient: i des d’aquí era novament transportat amb vagonetes sobre rails cap a la Roca de la Lluna, on un altre telefèric el transportava fins al telefèric general (el cable) que ja constituïa el darrer i més llarg tram de telefèric que transportava el mineral fins l’estació de l’empalme, del ferrocarril de Guardiola a Castellar de N’Hug, i finalment des d’aquí seria portat fins al Clot del Moro.
S’entén que tal com està explicat cal el funcionament dels tres telefèrics, que es produeix a partir de l’any 1912. Abans es devia recórrer al sistema de tracció a sang, i és possible que dins d’aquest sistema tingui cabuda un telefèric que sortís del pou del Moreno i anés fins a la Sala de Màquines (en un intent d’explicar l’existència d’aquest telefèric, que sembla estar confirmada per l’existència de restes de pilars).