Situació:
Està situada a l’inici de la pista que duu a Ardericó, a tocar de la pista que surt de la font de Falgars i fa la volta pel Catllaràs.
Coordenades:
N42.22118° E1.97510°
Per aquesta mina passen les següents rutes:
- El recorregut pel Catllaràs
- La R8, al telefèric de Roca Forcada
- La R10 Pels voltants del Xalet
- La R15 Mines de la post-guerra
- La R16 Passa per molts indrets relacionats amb les mines
- La R18 Recorregut exhaustiu per les restes de les mines
Descripció
El conjunt de la mina d’Arderiu està compost de la bocamina, del pou d’extracció i del pou de ventilació. Situada a peu de pista, concretament a l’inici de la pista que va al Mas d’Ardericó, actualment refugi. S’hi pot accedir amb cotxe (preferible 4×4 o de xassís alt). És una mina que és molt a prop del Xalet.
Com la major part de les mines Asland, està feta amb volta de canó de ciment encofrat.
Al Mapa de Patrimoni Cultural llegim: A uns metres per sobre trobem l’estructura del pou, es tracta d’un pou de planta circular que sobresurt per sobre del nivell del sòl, és de diàmetre considerable; avui dia està cobert per una reixa evitar accidents però que ens permet veure l’interior. Pel costat oest, l’estructura del pou hi té una obertura d’accés (per la qual es devien treure els cabassos del mineral), avui dia també tapiada; i pel costat oposat un petit dipòsit adossat i de planta quadrangular. Pel seu voltant hi ha restes d’altres murs. (1)
L’any 1909, Andrés von Mehren lloga les mines «Verdad» i «Federico tres» a Asland, i, finalment, l’any 1910 les hi ven per un import total de 10.000 ptes., segons consta en l’Escriptura de Compra-Venda de 19 de Novembre.
La mina «Verdad» es correspon amb l’explotació popularment coneguda com a Mina d’Arderiu i Pou d’Arderiu. (2)
L’activitat a aquest indret es va iniciar amb la perforació del pou a l’any 1906, el qual posteriorment comunicaren amb la bocamina iniciada el 1908. El carbó es pujava pel pou dins una gran cabassa i amb l’ajuda d’una corriola, després per mitjà de vagonetes es portava cap un dipòsit, i d’aquí era transportat cap a l’estació del telefèric general, el cable. L’explotació d’aquesta mina va ser per part de l’empresa Asland, l’activitat al pou consta entre els anys 1906 i 1917, i a la mina entre el 1908 i el 1922. (1)
Caldria contrastar totes dues fonts, ja que les dates ballen una mica.
BIBLIOGRAFIA
(1) Mapes de Patrimoni Cultural – Diputació de Barcelona
(2) COLL, Josep Maria: Les mines de carbó de la Pobla de Lillet. L’EROL, núm 126 (2015), pàg 26-35