Situació: És al final del PRC-11, una mica abans d’arribar al Prat Gespador, a tocar la Pleta de les Vaques. S’hi pot arribar baixant des de Prat Gespador, que és la forma més fàcil d’acostar-s’hi.
Coordenades: N42.21487° E1.95818°
Rutes que hi passen:
- TC2 – Pel trajecte curt, que és el camí que s’ha comentat prèviament
- MR6 – Mines Teixó i Moreno, Pou del Moreno, Sala de Màquines, mines Fontfreda i Teixó.
- MR9 – MIna del Moreno i Pou del Moreno
- MR13 – Costa de l’Agoit, Mina del Teixó, Mina del Moreno, Mina Fontfreda, Pou del Moreno, Prat Gespador, Joc de Pilota, Sala de Màquines, Roc de la Lluna, Mina Arderiu, Xalet, Estació del Cable, Mina Serrat Pinós
- MR18 – Recorregut exhaustiu per elements de l’inventari miner
Extraordinària foto del Pou del Moreno que ens permet comprendre els dos sistemes d’extracció de lignit que es feren servir a la mina del Moreno. Inicialment es va perforar el pou buscant les vetes de carbó. La irregularitat i la inclinació d’aquestes aconsellava una perforació en vertical en lloc d’horitzontal. Per això es va optar per, inicialment, muntar un sistema d’elevació que consistia en una estructura de fusta amb un eix vertical que en la seva part superior té un tambor cilíndric on s’enrotllen els cables (cabrestant) que passant per unes politges feien pujar o baixar pel pou uns recipients tipus sac mitjançant pel qual s’extreia la runa en el moment de foradar i carbó en el moment de la producció. La imatge pensem que correspon a l’inici de la perforació, ja que encara no s’aprecia moviment de transport de lignit, i pels diferents elements en construcció, com l’edifici de fusta del fons a mà dreta i la xemeneia que encara conserva l’entarimat al seu voltant. Aquest primer sistema, l’argue, més endavant segurament seria substituït per una màquina de vapor, molt més ràpida i àgil que el sistema de tracció a sang, teoria que es veu reforçada per la xemeneia i per un muntatge paral·lel en la mateixa Serra del Catllaràs, la toponímia del qual ens ho deixa força clar. S’anomena “Sala de Màquines” i també disposa d’una xemeneia i d’un pou d’extracció. Un cop es trobava la veta de carbó, per facilitar la seva extracció es projectava una galeria cap a l’exterior. En aquest cas és la mina del Moreno, situada sota l’altiplà on esta situat el pou que ens ocupa.
Un castellet igual hi havia a la Sala de Màquines.
Darrera el Pou del Moreno, al vessant de la muntanya que duu a la bocamina encara queden les restes d’una altra pilona.
A sota de la bocamina del Moreno trobem una gran estructura, que era la tremuja on es col·locava el carbó per carregar-lo i transportar-lo. En línia recta en avall, direcció a la mina del Teixó, es troben pilones en la mateixa vertical, que fan pensar en una comunicació per telefèric, el telefèric del Teixó, que trobem esmentat en el llibre Els trens del Berguedà, de Carles Salmeron:
El telefèric del Teixó va ser construït el 1910, tenia una longitud de 200 m, salvava un desnivell de 65 m i unia les mines d’aquella denominació amb la resta de les instal·lacions, ja que aquestes mines tenien un sistema de transports molt complex. Així, en primer lloc el carbó produït era carregat a unes vagonetes que el portaven fins al telefèric que el baixava fins al marge del torrent. A l’estació inferior el carbó es carregava a unes altres vagonetes que a continuació eren baixades per un pou fins a una galeria subterrània. Les vagonetes feien un curt trajecte pern aquesta galeria, ja que uns centenars de metres més enllà retornaven a la superfície mitjançant un altre pou. A partir d’aquell moment les vagonetes eren transportades per un ferrocarril miner fins a l’estació superior del telefèric de la Roca de la Lluna, on el carbó era de nou transbordat per baixar-lo cap al cable general. (1)
BIBLIOGRAFIA
SALMERON, Carles: Els trens del Berguedà. Els trens de Catalunya, 14B. pàg. 256