
Dades de la ruta
RUTA CIRCULAR
Inici: A Falgars, al corriol que neix a l’esquerra de la font | Distància: 8,5 km. |
Altures: – Màxima: 1434 – Mínima: 1256 | Desnivell: 590 m |
Temps: 3h 30′ | Dificultat: moderada |
Coordenades: Bocamina del Moreno: N42.21692° E1.95766° Bocamina de la Fontfreda: N42.21828° E1.96064° Bocamina del Teixó: N42.21959° E1.95949° Casa del Teixó: N42.21844° E1.95831° Possible polvorí: | Aigua: A la font de Falgars |
![]() Croquis del recorregut, distàncies i altures | Altituds: Bocamina del Moreno: 1403 m Bocamina de la Fontfreda: 1401 m Bocamina del Teixó: 1310,6 m Casa del Teixó: 1321 m |
Km 0. La ruta s’inicia pel corriol que puja pel marge esquerre de la font de Falgars. Aquest corriol té marques blanques i grogues, i va travessant contínuament la pista que s’enfila cap al Pla de Sant Cristòfol.
Km 1,58. Deixem la pista i seguim per un corriol ample que ens ha de portar al jaciment arqueològic de Vallfogona (km. 1,64). Només arribar trobem un mur, en part derruït, d’1,5 m d’amplada i 200 m de llargada.
Actualment, en la part inferior del jaciment, en la banda de la cinglera, s’està excavant el que podria ser l’ermita de Sant Cristòfol , encara per confirmar (km. 1,66, altitud 1425 m, coordenades: N42.21900° E1.94374°). Actualment un grup d’arqueòlegs està fent excavacions, per mirar de cercar indicis prou convincents de la troballa. De l’any 984 és l’acte de consagració d’aquesta ermita. Des del 1288 el Santuari de Falgars és dependent de la parròquia de Sant Cristòfol de Vallfogona, fins l’any 1352 en què fou benefici propi, ja que fins a aquell moment va ser regida pel rector de St. Cristòfol. Es dedueix que durant 400 anys aquesta ermita fou la principal de la zona.


Continuem un sender força perdut, de baixada cap al mas de Vallfogona, (km. 2,12), i a partir d’aquest punt seguim contínuament el PRC-11, amb marques blanques i grogues, que ens fa baixar per un petit corriol a la dreta del mas. Seguint-lo arribem a la Canalassa i després de passar el rec del Prat Gespador, arribem a la bocamina del Moreno (km. 3,71)

Es pot veure a la imatge que la boca de la mina està directament picada a la roca, amb una amplada d’uns 2 m i una alçada també de 2 m.
El terra, a l’interior, està ple d’aigua, i de la boca surt un petit rierol que fa que el davant de la mina estigui sempre força xop. Als mapes de Patrimoni Cultural esmenten que a dins encara s’hi poden veure els travessers de les vies de les vagonetes. Potser en l’època que es van redactar les fitxes es veien, però actualment ja no.
Al cim de la muntanya on està enclavada la bocamina es localitza el Pou del Moreno, al qual no s’arriba de forma directa, sinó seguint el PRC-11, tot circumdant la muntanya. Es veu que els miners sí que pujaven i baixaven per aquest pendent tan costerut, possiblement fent ziga-zagues, que encara ara es poden entreveure.
Davant de la bocamina, ja en el vessant que davalla cap a la mina del Teixó, hi ha una construcció de planta rectangular, amb dos nivells, el superior fora una mena de sitja on abocarien el carbó, i a l’inferior carregaven el carbó a les vagonetes. Tot seguint el vessant de la muntanya avall es poden veure pilones, que segurament eren el suport del telefèric del Teixó, telefèric que es va construir el 1910 i salvava un desnivell de 65 m.
km. 4,04 Travessem el rec de la Fontfreda, i entrem a la zona coneguda com el Bac del Calet, abandonant el PRC-11, un petit prat que forma una mullena, que toca superar per les bandes, i seguim un corriol perdedor (convé seguir el track fil per randa) que ens ha de dur a la mina de la Fontfreda (km 4,16), l’entrada de la qual està excavada directament a la roca i força colgada de terra. L’indret està molt embrossat i es de difícil accés.

No està clar encara el circuit que seguia el carbó, ja que la major part d’informacions es basen en interpretacions. Les fitxes de Patrimoni Cultural donen versions contradictòries, segons la fitxa que es llegeixi, motivat bàsicament per l’absència de documentació que ens expliqui el complicat entramat de l’explotació.
Iniciem el descens en direcció a la pista que surt de Falgars i es dirigeix al Coll de la Ceba. Abans d’arribar-hi, seguim un sender en un principi força planer, que més endavant, en girar comença un ascens pronunciat, que ens ha de dur a la mina del Teixó. El conjunt de la mina del Teixó està format per la bocamina, formada per una obertura de volta de canó, de ciment i pedra tot encofrat.

A la mateixa cota i a uns 150 m de distància, separats per un rec, hi ha un conjunt de restes, entre les quals veiem la Casa del Teixó, segurament l’edifici del Transformador, una pilona del telefèric, i altres ruïnes que podien ser de tallers i magatzems.

Superada la casa, ens toca travessar un rec, el del Prat Gespador, i un cop a l’altra banda, després de fer uns quants metres, a la nostra esquerra veiem unes ruïnes que podrien ser les d’un polvorí.

Travessat el rec, aproximadament al punt quilomètric 5,57 s’inicia un pujada que en el km. 5,67 ens fa travessar un altre cop el rec. A partir d’aquest punt la pujada es fa molt costeruda, i ens obliga a un fort esforç fins que arribem de nou al PRC-11 (km. 5,79) que havíem deixat anteriorment. Ara, fins arribar al mas de Vallfogona ens toca fer un tros de camí que és repetició del camí de l’anada. Quan arribem al mas, seguim ja sempre el PRC-11 que ens ha de portar a la font de Falgars.
