Sala de màquines

Situació: És a peu de la pista que surt de Falgars i recorre la serralada del Catllaràs. Concretament és al punt MP12.

Coordenades: N42.21923° E1.96413°

Rutes que hi passen:

  • Una forma d’arribar-hi és la proposada pel recorregut bàsic, que es pot fer també amb cotxe.
  • MR6 – Mines Teixó i Moreno, Pou del Moreno, Sala de Màquines, mines Fontfreda i Teixó.
  • MR14 – Empalme-Font Miranda-2n grau – Falgars-Vallfogona-mines Moreno i Fontfreda-Est. Cable-Serrat Pinós-,
  • MR18 – Recorregut exhaustiu per la major part de les restes mineres

Aquest conjunt està compost per un pou, una xemeneia i un conjunt de murs de ciment i d’obra. Per la seva disposició, i amb una primera interpretació, s’entreveu la infraestructura d’un castellet i per la seva denominació podríem deduir que en aquest punt hi havia una màquina de vapor que feia funcionar el mecanisme del pou. D’aquí sortia una línia de vagonetes, segurament de tracció a sang, que, seguint el mateix recorregut que la pista on encara es pot veure alguna resta, arribava fins a la proximitat del Roc de la Lluna on era carregat per un telefèric que baixava el lignit fins a l’estació superior del Cable (Santi Pérez).

Conjunt de la Sala de Màquines (a peu de pista)

Al croquis següent es pot observar com de la Sala de Màquines sortien les vagonetes cap al Roc de la Lluna (Mirador), on hi havia el telefèric que connectava aquest punt amb l’Estació Superior del Cable, telefèric que passava per damunt del Xalet.

ARXIU: JOSEP MARIA COLL:

El telefèric de la Roca de la Lluna va ser construït el 1912, tenia una longitud de 600 m, salvava un desnivell de 180 m i unia les mines ubicades en aquell indret amb l’estació de càrrega del telefèric general, davant el dipòsit situat a la bocamina del pou de Fontfreda.

Els tres telefèrics van funcionar fins a la clausura de les mines el 1922. A partir de llavors només va funcionar el telefèric general que va ser utilitzat fins als anys 1928-29 per baixar la fusta de les diferents explotacions forestals que tenia Asland a la Serra del Catllaràs. (1)

BIBLIOGRAFIA:

SALMERON, Carles. Els trens del Berguedà. Els trens de Catalunya 14B. pàg. 257