| LOCALITZACIÓ |
| UBICACIÓ | Serra del Catllaràs, al sud-oest del municipi. (podem especificar tant com vulguem) |
| COORDENADES | Latitud: 42.22398 / Longitud: 1.97117 |
| EMPLAÇAMENT | Anar a Falgars, seguir la pista forestal i les indicacions. A uns 12 km del poble. |
| POBLACIÓ | La Pobla de Lillet |
| COMARCA | Berguedà |
| PROVÍNCIA | Barcelona |
| COMUNITAT | Catalunya |
| PAÍS | Espanya |
| DADES CADASTRALS | |
| TITULARITAT | Pública |
| TITULAR | Ajuntament de la Pobla de Lillet |
| SUPERFÍCIE | |
| TIPUS DE SOL | |
| | |
| DESCRICPICIÓ DEL BÉ |
| ESTIL I ÈPOCA | Modernisme |
| CRONOLOGIA | 1902 |
| AUTORIA | Antoni Gaudí |
| DESCRIPCIÓ | (és una descripció física de l’element) L’emblemàtic edifici de principi de segle XX té unes característiques molt particulars definides per una simbiosi entre la funcionalitat i l’estètica dels diferents elements que el composen, característica molt pròpia de l’estil gaudinià. És un edifici de planta rectangular, format per una volta de canó apuntada per l’exterior que es transforma en catenària per l’interior i que descriu la forma externa de les dues façanes principals. L’aresta de la volta forma el carener de la coberta, que actua alhora com a teulada i com a parament vertical exterior. Aquestes façanes presenten una sèrie de finestres en forma de mansarda, cobertes amb viseres. Les dues façanes laterals són totalment verticals, mancades d’ornamentació i presenten poques obertures. L’edifici consta de tres plantes, que es comuniquen per l’exterior a través d’una gran escala, actualment és una estructura de ferro, però en origen tenia unes característiques força particulars, ja que l’escala no només tenia la funció d’accés, sinó que en el seu interior s’hi ubicaven dos safareigs, dos banys, i dues carboneres. Verticalment era compartimentat en dos habitatges, en els que es distribuïa i habitava el personal en funció de la seva activitat i classe social. Així, a la planta baixa hi havia les cuines-menjador i les habitacions del personal de manteniment i serveis de l’edifici. A la planta primera, la més aïllada i confortable, s’allotjaven els directius i enginyers amb les seves famílies. Les golfes, formades per un únic espai obert en cada habitatge, eren destinades a dormitori i estudi dels tècnics de menor categoria.
L’edifici tenia dues xemeneies, la principal situada al mig del carener, recollia els fums de sis estufes que escalfaven l’interior. Originàriament l’edifici tenia un sòcol de còdols al llarg de tota l’alçada de la planta baixa i un arrebossat a la resta de la superfície, a més d’un acabat decoratiu del carener, també amb còdols. La imatge primigènia sembla que no trigà gaire temps en patí les primeres modificacions, i al llarg dels anys s’han realitzat molts canvis que han canviat totalment el seu aspecte exterior i també la distribució interior. |
| INFORMACIÓ HISTÒRICA | L’origen de la construcció del xalet- refugi de Catllaràs és fruit de la intensa activitat minera que hi havia a la zona. El xalet fou construït en una zona propera als punts d’extracció del carbó, per tal que servís de refugi per als tècnics, enginyers i alguns treballadors relacionats amb el treball a les mines que proporcionaven carbó a la fàbrica de ciment del Clot del Moro. Les obres començaren el 1.902, sota un projecte d’Antoni Gaudí, encarregat per Eusebi Güell, i s’hi treballà durant la primera dècada del segle XX. |
| ÚS ORIGINAL | Habitatge |
| ÚS ACTUAL | Sense ús |
| TRANSFORMACIONS | Casa de colònies: eliminació de l’escala… El 1.907 el sòcol original fet amb còdols de riu fou cobert amb un arrebossat de ciment pòrtland i es modificà el pendent de les viseres de les finestres. L’any 1.932 passà a mans de l’ajuntament de La Pobla de Lillet, convertint-se en edifici d’utilitat pública. Els anys quaranta s’hi porten a terme obres de restauració, quan l’edifici encara tenia vida però havia patit una forta degradació. Però va ser el 1.971 i 1972 quan les reformes dutes a terme per ICONA van canviar de forma més dràstica l’atractiu aspecte original de l’edifici, per tal de readaptar-lo com a casa de colònies. Es substituí l’escala original per una de metàl·lica, i s’aplicà a tota la coberta la pissarra artificial que li dóna l’aspecte que presenta en l’actualitat. |
| ESTAT DE CONSERVACIÓ | Restaurant recentment, problemes d’humitat al seu interior. |
| ACTUACIONS | Restauració l’any 2019, altres projectes |
| ELEMENTS RELACIONATS | A pocs metres del Xalet, a peu de la pista, hi ha un petit refugi. Es tracta d’una construcció de planta rectangular, feta de murs de pedra. Al seu interior trobem una llarg de foc i una estructura de fusta. L’edifici és obert per tal de donar refugi i aixopluc a excursionistes. |
| | |
| CATALOGACIÓ |
| TIPUS DE BÉ | Patrimoni arquitectònic |
| CLASSIFICACIÓ | Edifici |
| CATEGORIA | Bé cultural d’interès local (BCIL) |
| Nº REGISTRE | BCIL núm. 549 (05/07/2006) |
| INVENTARI GENERALITAT | IPA, núm. 31201 |
| ALTRES PROTECCIONS | Es pot incloure la protecció del Catllaràs (Espai Natural Protegit, Xarxa Natura 2000: Zones Especials de Conservació (ZEC), Xarxa Natura 2000: Zones Especials de Protecció per a les Aus (ZEPA) |
| | |
| SALVAGUARDA |
| RAONS CATALOGACIÓ | Cal explicar els valors objectius que han portat a la catalogació del bé: tipologia, autoria, raons històriques, etc… Durant molts anys aquesta obra arquitectònica restà ignorada, en part afavorit per la seva pròpia ubicació al mig del Catllaràs. Tot i la manca de documentació que pugui demostrar la paternitat d’Antoni Gaudí com a arquitecte del projecte, diferents elements del seu disseny evidencien paral·lelismes d’aquesta obra amb la resta d’obres gaudinianes. La notícia que confirma l’origen del projecte del Xalet, és un informe publicat el 1946 per l’arquitecte Assís Viladevall i Marfà a la revista “Cortijos i Rascacielos” de Madrid, on es relata que Domènec Sugranyes Gras (des de 1914, ajudant de Gaudí a la Sagrada Família, i a partir del 1926, el seu successor), amb una conversa mantinguda amb Antoni Gaudí li confirmà l’autoria del projecte del Xalet del Catllaràs. |
| ELEMENTS | Descripció dels elements que són objecte de protecció |
| ENTORN | Descripció de les característiques de l’entorn necessari delimitat per a la conservació dels valors ambientals, visuals i paisatgístic del bé. |
| AMENACES | Descripció dels tipus de riscs: geològic, climatologia, incendis, tecnologia, abandonament… |
| INTERVENCIONS | Manteniment o conservació, restauració o millora, rehabilitació, consolidació, etc… |
| REGULACIÓ | No es permet la modificació; aspectes a regular del bé, actuacions necessàries, proposades, permeses i prohibides, si s’escau. |
| | |
| DOCUMENTACIÓ |
| BIBLIOGRAFIA | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-del-catllaras |
| FOTOGRAFIES | |
| VIDEOS | |
| | |
