Mina del Moreno

Situació:

És a la zona del Clot del Teixó, per damunt de la mina del Teixó. Es troba enmig del PRC-11, un cop passada la Canalassa, de seguida d’haver travessat el rec del Prat Gespador.

Coordenades:

N42.21685° E1.95774°

Rutes que hi passen:

  • MR6, mina Teixó, mina Moreno, Pou Maquines, mina Fontfreda.
  • MR9, Mina del Moreno Pou del Moreno
  • MR13, Costa de l’Agoit, Mina del Teixó, Mina del Moreno, Mina Fontfreda, Pou del Moreno, Prat Gespador, Joc de Pilota, Sala de Màquines, Roc de la Lluna, Mina Arderiu, Xalet, Estació del Cable, Mina Serrat Pinós
  • MR14, Empalme, Font Miranda, Falgars, Vallfogona, mina Moreno, mina Fontfreda, Est. Cable, Serrat Pinos 1r grau
  • MR15, Mines post-guerra
  • MR17, Pla de St. Cristòfol, Clot del Teixó
  • MR18 Recorregut exhaustiu pels camins miners

Enllaç a la fitxa de la Mina del Moreno de l’A.E.L.

Enllaç a la fitxa de Patrimoni Cultural (Diputació)

Descripció

A sota de la bocamina del Moreno trobem una gran estructura, que era la tremuja on es col·locava el carbó per carregar-lo i transportar-lo. En línia recta en avall, direcció a la mina del Teixó, es troben pilones en la mateixa vertical, que fan pensar en una comunicació per telefèric.

«A l’exterior de la mina, cap al costat est podem veure-hi restes de diferents construccions, bàsicament uns pilars fets de formigó encofrat, i al davant una construcció de planta quadrangular i alçada considerable, bastida amb pedra i ciment, és una gran sitja o dipòsit, consta de dos nivells. El nivell superior és un gran receptacle on s’hi abocaria el carbó, que sembla hi arribaria amb vagonetes que des de l’interior de la galeria arribarien aquí a través d’una via que el seu últim tram estaria recolzat sobre pilars, damunt dels quals hi hauria una passarel·la; el nivell inferior és cobert amb volta encofrada amb una obertura al centre per on es carregaria el carbó a les vagonetes d’un cable o telefèric. A partir d’aquí el telefèric portava el carbó cap a la mina del Teixó, des d’on a través d’un complex recorregut en que el carbó tornava a entrar en galeria tot passant per diversos trams (galeria, via exterior, telefèric, pou, galeria, pou, via exterior, telefèric) acabaria arribant a l’estació del telefèric general, el cable, des d’on es transportava a l’estació de ferrocarril de l’empalme del tren de Guardiola a la Pobla, etc» (1)

Aquesta gran construcció de planta rectangular actuava com a tremuja, després de la qual encara ara es poden veure les pilones que baixen fins a la mina del Teixó, pilones que se suposa pertanyen al telefèric del Teixó, del que parla en Salmeron als Trens del Berguedà (fitxa Pou del Moreno)

BIBLIOGRAFIA

SIMON VILARDAGA, Sara: Mapes de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona.