Situació:
Es troba ubicada al Clot del Teixó, per damunt de la pista que surt de Falgars i fa una volta per tot el Catllaràs. Concretament des del punt MP4. Es troba en línia recta baixant des de la bocamina del Moreno. Tot i que no és aconsellable fer-ho, perquè el pendent és molt pronunciat. Si es vol baixar per aquest vessant és preferible retrocedir fins a trobar el rec del Prat Gespador i baixar pel costat dret, el pendent no és tan fort (encara que déu-n’hi-do).
Coordenades:
Latitud: 42.2195 N
Longitud: 1.95925 E
Altres rutes que hi passen:
- MR6 mines Teixó i Moreno, Pou del Moreno, Sala de Màquines, mina Fontfreda.
- MR13 – Costa de l’Agoit, Mina del Teixó, Mina del Moreno, Mina Fontfreda, Pou del Moreno, Prat Gespador, Joc de Pilota, Sala de Màquines, Roc de la Lluna, Mina Arderiu, Xalet, Estació del Cable, Mina Serrat Pinós
- MR17 – Pla de St. Cristòfol, Clot del Teixó
- MR18 – Recorregut exhaustiu pels elements miners
Es pot trobar informació als Mapes de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona.
Descripció
Tot i que no acaba d’estar, en l’escrit del Salmeron, de quines mines està parlant aquesta podria ser una de les mines implicades en el seu relat. Almenys des d’aquesta bocamina es troba un conjunt de torres del que segurament va ser el telefèric del Teixó. Sembla molt versemblant que quan diu: unes vagonetes que el portaven fins al telefèric que el baixava fins al marge del torrent, aquest telefèric fos aquest, ja que justament les torres condueixen fins a la vora del torrent del Prat Gespador, al costat de la casa del Teixó. Podríem suposar que les mines del Teixó concretament eren tres: la mina del Moreno, la mina del Teixó i la mina de la Font Freda, totes elles connectades entre si.
A la pàgina 256 escriu: “El telefèric del Teixó va ser construït el 1910, tenia una longitud de 200 m, salvava un desnivell de 65 m i unia les mines d’aquella denominació amb la resta de les instal·lacions, ja que aquestes mines tenien un sistema de transport molt complex. Així, en primer lloc el carbó produït era carregat a unes vagonetes que el portaven fins al telefèric que el baixava fins al marge del torrent . A l’estació inferior el carbó es carregava a unes altres vagonetes que a continuació eren baixades per un pou fins a una galeria subterrània . Les vagonetes feien un curt trajecte per aquesta galeria, ja que uns centenars de metres més enllà retornaven a la superfície mitjançant un altre pou. A partir d’aquell moment les vagonetes eren transportades per un ferrocarril miner fins a l’estació superior del telefèric de la Roca de la Lluna, on el carbó era de nou transbordat per baixar-lo cap al cable general.”
A sota es pot veure el croquis que apareix al llibre Els trens del Berguedà de Carles Salmeron i que intenta mostrar-nos de forma gràfica tot això que explica.
