Gorg de la Lleona
Proposta 1. El nom del Gorg de la Lleona a La Pobla de Lillet respon clarament a una adaptació oral o popular sobre el terreny, on la configuració de la gran roca plana i vertical encaixada a la zona de el Castell de la Vila encaixa perfectament amb l’etimologia de llena (llosa o penya-segat pla).El canvi fonètic al nomenclàtor: En la tradició oral del Berguedà, els topònims menys habituals d’origen pre-romà o geològic (llena) sovint s’han «reinterpretat» de manera espontània pels traginers, llenyataires i caminants fins a adoptar formes zoomorfes o més familiars com lleona.La petjada al medi: Si visites l’entorn de la pineda de pi roig que baixa cap al rec del Clot de Serra Pigota, veuràs immediatament que el trets geològics dominants són precisament grans lloses de pedra nua i plans rocosos, donant la raó a aquesta lògica física per sobre de la rondalla de l’animal.
Proposta 2. El Gorg de la Lleona respon a una evolució fonètica que va des de la paraula inicial Llacuna a Llaguna (fenomen conegut per sonorització: pas d’una oclusiva velar sorda /k/ ([c]) a una oclusiva velar sonora /ɡ/ ([g]) entre vocals).
Posteriorment de Llaguna passa a Llagona, que respon a una alternança fonètica i a una evolució toponímica pròpia de l’irradiació lingüística pirinenca, que es pot veure en indrets com La Llaguna o La Llagona. Posteriorment apareix la elisió o pèrdua de la consonant oclusiva sonora intervocàlica [-g-] en una paraula popular o dialecta, Llaona. Per etimologia popular o atracció paronímica, acaba sent Lleona, nom amb el qual ens ha arribat fins als nostres dies.