El Santuari presideix tota la serralada del Catllaràs. Durant els segles d’existència, el Santuari de Falgars ha estat sempre un lloc de pelegrinatge, no solament per als poblatans i veïns de la comarca, sinó per a gent vinguda de terres llunyanes. Els poblatans s’arriben al santuari per a qualsevol motiu o esdeveniment (casaments, onomàstiques o per fer-hi una simple costellada).
La Festa Major del Santuari de Falgars es celebra, el 8 de setembre, diada de les Mare de Déus trobades, però l’aplec té lloc el diumenge més proper. (1)
Localització: N 42 13 38.82 E 01 56 44.42 – Altitud: 1.280 m.
Rutes que passen pel lloc:
- TC5 – Trajecte curt, que permet conèixer els diferents espais
- MR17 – Camp de l’Ermità, Pla de St Cristofol, Mines del Teixó (Caminada que té el seu començament a Falgars)
Emplaçament
L’ermita de la Verge de Falgars està situada a la serra del mateix nom, a 1.288 metres d’altitud. L’horitzó és immens i espectacular: a tramuntana, la gran serralada formada pel Cadí i el Moixeró; a llevant, Montgrony, el Puigmal i els Rasos de Tubau; a migjorn, els boscos del Catllaràs, i a ponent, el Pedraforca, els Rasos de Peguera i Ensija. S’hi pot arribar per carretera asfaltada i dista set quilòmetres de La Pobla de Lillet.
Origen
Fou construït en un lloc anomenat Falgars (lloc de moltes falgueres). La primitiva ermita devia ésser d’estil romànic car en la porta hi ha la data de 1049. El 30 de març de 1120, els seus propietaris, Ramon i Eliardis, donaren aquesta església i l’alou amb tots els seus drets, que existien per la Cerdanya, Conflent i Berguedà, al Monestir de Sant Llorenç amb la condició que fos cuidada. Des de l’any 1255 i consten diverses donacions de Galceran de Pinós, i del cavaller P. De Bach. Des del 1288 és dependent de la parròquia de Sant Cristòfor de Vallfogona. El 19 de març de 1646 es posà la primera pedra de l’actual església sobre la porta es conserva la pedra clau amb data de l’església primitiva, de la qual encara existeixen restes de parets. El 1721 Antoni de Marimon, procurador de Fèlix de Marimon, Marquès de Cerdanyola, donà als administradors de Falgars els horts i uns terrenys al voltant de la capella per reomplir l’hostatgeria.
L’església actual
El 19 de març de 1646 es posà la primera pedra de l’actual església sobre la porta es conserva la pedra clau amb data de l’església primitiva, de la qual encara existeixen restes de parets. El 1721 Antoni de Marimon, procurador de Fèlix de Marimon, Marquès de Cerdanyola, donà als administradors de Falgars els horts i uns terrenys al voltant de la capella per reomplir l’hostatgeria.
Quant a l’església, disposa de campanar d’espadanya de dues obertures a mitja teulada.
Queden restes de l’antiga església romànica perdudes en el conjunt i es conserva l’antiga porta romànica ferrada a l’entrada del santuari. Aquesta porta és de dues fulles que s’obren endins, la fusta és moderna però la ferramenta és romànica.
La hostatgeria
La hostatgeria és va construir una mica més tard que l’església i ha sofert múltiples ampliacions i remodelacions. Està situada al costat del Santuari
La imatge de la Mare de Déu de Falgars
A l’interior, hi ha una imatge de la Mare de Déu gòtica, feta d’alabastre i datada al segle XV, que pot ser visitada.
És una imatge de principis del gòtic esculpida en alabastre. La primitiva desaparegué arran d’alguna guerra. La tradició explica com un bou i un pastor de Saus trobaren una imatge de la Mare de Déu enmig d’unes falgueres. Segurament l’havia amagat algun fugitiu de les guerres que assetjaven els pobles més grans i que obligaren als seus habitants a buscar recés a les muntanyes pirinenques. La Verge es mostra donant el pit al seu fill.
Enllaços a pàgines web
web Catalunya medieval:
https://www.catalunyamedieval.es/santuari-de-falgars-la-pobla-de-lillet-bergueda/
REFERÈNCIES
(1) https://www.poblalillet.cat/turisme/que-visitar/santuari-de-falgars/