Tot seguint la pista que surt de Falgars en direcció al Xalet del Catllaràs, hi ha quatre punts que són totalment accessibles viatjant en cotxe (recomanable un cotxe alt o 4×4) i que formen part important del patrimoni miner de l’explotació minera de l’ASLAND.
Són: (els punts estan indicats al map dessota)
- Xalet i ruïnes edifici treballadors, tremuja (punt MP8)
- Mina Arderiu, pou (punt MP10)
- Roc de la Lluna (telefèric) (punt MP11)
- Sala de màquines (punt MP12)
Pista verda (Surt de Falgars, es dirigeix cap a Prat Gespador i forma un bucle, que va a trobar la Canalassa, al punt MP2 que hem passat a l’inici del recorregut.
- MP1 – Falgars (Font de Falgars) Km. 0
- MP2 – La Canalassa Km. 1,78
- MP3 – Cruïlla amb la carretera vella a Falgars Km. 2,44
- MP4 – Clot del Teixó Km. 3,12
- MP5 – Clot del Teixó – la Fontfreda Km. 4,04
- MP6 – Sender que baixa cap a l’Estació del Cable Km. 4,52
- MP7 – Pal Indicador (PRC-52)
- MP8 – Xalet del Catllaràs Km. 4,99
- MP9 – Tremuja (del Xalet) Km. 5,72
- MP10 – Cruïlla amb la pista que va a Ardericó Km. 5,95
- MP11 – Roc de la Lluna (Mirador) Km. 6,59
- MP12 – Sala de màquines Km. 6,93
- MP13 – Corriol a Joc de Pilota (font Devesa Jussana) Km. 7,42
- MP14 – Font de Prat Gespador Km. 8,17
- MP15 – Prat Gespador
Pista blava – Carretera vella a Falgars
- MP16 – Pou Tornai (Font de la Tosca)
- MP17 – Corriol del Rec de les Mines
Tots quatre formen part de la història del patrimoni miner de La Pobla de Lillet. I són peces clau per entendre el funcionament de tot l’entramat que organitzà l’empresa Companyia General d’Asfalts Pòrtland, S.A, per extreure el carbó necessari per a la seva producció de ciment.
Aquest conjunt de mines, pous, telefèrics, etc. es desenvolupà en la Serra del Catllaràs, a cavall entre les comarques del Berguedà i del Ripollès. És un àrea especial de conservació: PEIN, Llei 12/1981 i Decret 328/1992; NNSS, 29/6/1988, que va ser aprovada el 05/09/2006.
LA SERRA DEL CATLLARÀS
«Descripció:
La serra del Catllaràs, amb una superfície de 5.605 hectàrees de terreny, i protegit pel Pla d’Espais d’Interès Natural, es troba situat a cavall entre el mantell del Pedraforca i el de Vallfogona, al sud del Cadí-Moixeró. Comprèn els municipis de Castell de l’Areny, Guardiola, la Nou, la Pobla de Lillet (amb una superfície de 2.330 ha.), St. Jaume de Frontanyà, St. Julià de Cerdanyola, Vilada ( a la comarca del Berguedà), i les Llosses ( Ripollès). Es tracta d’un altiplà calcari orientat d’est a oest, solcat per diverses valls i rierols que donen forma als diversos serrats que la configuren ( serra de Falgars, Puig Lluent,.. ). Es tracta d’un interessant espai natural en el qual destaca la seva variada estructura geomorfològica, així com interessants elements de flora i fauna d’alta muntanya d’un peculiar interès biològic. Hi predomina la vegetació mediterrània i submediterrània. Mentre que l’arbre dominant als boscos del Catllaràs és el pi roig, cal citar les clapes de pi negre a les zones més altes i les fagedes amb boix. A les zones baixes i assolellades trobem l’alzinar i la roureda. Pel què fa a les flors, al Catllaràs podem trobar més de 30 espècies d’orquídies, entre les quals destaca l’anomenada ” esclops o sabatetes de la Mare de Déu”, protegida a tot el continent, i molt rara a Catalunya. Cal destacar la presència de l’apreciada flor de neu, que només es troba a la Vall d’Aran i al Catllaràs, actualment protegida per la legislació catalana i de la qual n’és prohibida la recol·lecció. Pel què fa a la fauna, el més gran dels mamífers que habiten al Catllaràs és el cérvol. També trobem el gat fer i altres mamífers comuns, com l’isard, el porc senglar, la mostela, la fagina, el teixó, la guilla i diverses espècies de musaranyes, ratolins, talpons i lirons. Entre els ocells destaca el gall fer, tot i que en poc nombre, a més d’altres espècies interessants com són el picot negre o la becada. Com a rapinyaires trobem l’àliga daurada, la marcenca, l’aligot vesper, el falcó pelegrí i altres espècies de mida més petita, com la gralla de bec vermell, el corb, el xoriguer, la mallerenga d’aigua, etc. Pel què respecta als ambients aquàtics, cal destacar el tritó pirinenc i la granota roja. Al Catllaràs trobem diversos indrets que mereixen una visita per l’especial interès històric o paisatgístic, com pot ser el Santuari de Falgars, el xalet de Catllaràs o el mirador del Roc de la Lluna, des d’on podem albirar unes vistes espectaculars al Pedraforca, Ensija i la serra del Cadí-Moixeró.
Història
A causa de la importància i varietat d’espècies presents a la serra, el Catllaràs va ser integrat dins el Pla d’Espais d’Interès Natural, aprovat definitivament l’any 1.992, motivat pels riscos d’erosió geològica, la regulació de l’activitat humana en relació a la massa forestal i la protecció dels diversos i interessants elements de flora i fauna presents en la serra. Al llarg de la història, l’activitat humana ha anat transformant el paisatge a través de les seves activitats tradicionals. Algunes de les masies que trobem a la serra són d’origen medieval. Si bé els conreus havien consistit tradicionalment en petites explotacions per a la subsistència familiar, darrerament l’agricultura ha cedit terreny a la proliferació de pastura per als ramats, bàsicament bovins. L’activitat minera al Catllaràs, dedicada a l’extracció de carbó en diversos punts, també va ser important a partir de finals del segle XIX, i sobretot les primeres dècades del segle XX, fet que provocà la creació de diverses infraestructures viàries i ferroviàries. Les explotacions forestals també han deixat un gran nombre de camins i pistes, obertes i eixamplades per a l’extracció de la fusta. (1)
(1) El Catllaràs. Mapes de Patrimoni Cultural. https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-del-catllaras-0