- HISTÒRIA DE LA MINERIA AL CATLLARÀS
- INVENTARI DE LES RESTES MINERES
- RUTES DE LES MINES
- ANTICS CAMINS I CAMINS ACTUALS – COMPARATIVA
- EXPLOTACIÓ MINERA DEL CATLLARÀS
- MAPES DE PATRIMONI CULTURAL – Diputació de Barcelona/
L’any 1904 Eusebi Güell i Bacigalupi funda la Companyia General d’Asfalts i Pòrtland, a l’indret conegut com a Clot del Moro, al terme municipal de Castellar de N’Hug, però més a prop de la Pobla de Lillet, que és qui es beneficia realment de la situació.
Aquest fet suposà una autèntica revolució industrial per a la zona, tot i que la Pobla de Lillet ja no era tan sols una població agrícola, perquè comptava amb fàbriques de filats i teixits de cotó, telers de mà, etc. La creació de la fàbrica també abundarà en la instal·lació de noves estructures ferroviàries, així com en un intent d’explotació seriosa de les mines de carbó existents a la serra de Catllaràs, ja que prèviament s’havien fet alguns intents que no van fructificar, bàsicament per la manca de mitjans de transport adients.
Els jaciments de lignit del Catllaràs no van respondre a les expectatives i la seva explotació no va anar més enllà de dues dècades (1901-1922, època d’or de les mines). Si bé sembla que l’any 1912-13 s’anuncia el final de les mines, es produeix una revifada entre els anys 1915-1919 a causa de la Primera Guerra Mundial. Els anys 1920-22 són els de decadència i tancament.
A banda de les mines de l’Asland, també es coneixen les mines que s’obren durant la postguerra, les mines del Coll de la Ceba, que ja pertanyen a un altre nivell d’explotació, molt més modest. També les considerarem ja que encara es conserven en la memòria dels poblatans, i s’hi coneix el lloc on estaven situades. A més, d’una d’elles s’ha conservat tota la documentació, fet que ha servit perquè Santi Pérez hagi pogut estudiar l’explotació d’aquesta mina en profunditat.
INVENTARI DE LES RESTES MINERES
De tot aquest passat miner han quedat una restes esparses per la serralada, l’INVENTARI de les quals ens servirà per delimitar amb claredat les zones que ens interessen.
També ens ha de servir per crear les RUTES que ens han de permetre visitar tot el conjunt.
Un aspecte a considerar de l’inventari són els ANTICS CAMINS, considerats elements immaterials d’interès històric, que també seran objecte d’anàlisi.
L’EXPLOTACIÓ MINERA DEL CATLLARÀS
Un quart aspecte pretén explicar el funcionament del complex sistema de telefèrics, vagonetes, pous, que resulta difícil de comprendre per la minsa existència de documentació escrita que ho expliqui. Tot l’entramat s’intenta contemplar en L’EXPLOTACIÓ MINERA DEL CATLLARÀS.
Finalment, s’afegeix un document, ELS MAPES DE PATRIMONI CULTURAL, de la Diputació de Barcelona, on hi són els enllaços a les fitxes que la Diputació de Barcelona ha creat per preservar tot aquest passat miner poblatà, fitxes redactades per Sara Simon Vilardaga, Tècnica auxiliar de Cultura i Educació, que encara va tenir la sort de poder parlar amb alguns antics miners, com ara el Vell Resplendí (Ramon Barberà i Monpelt), si bé, com en tots els estudis que s’han fet sobre el tema, queden aspectes foscos o interpretacions dubtoses. Amb tot, encara hem tingut la immensa sort de l’ajut de Joan Saus i Escarré, que coneix com ningú els camins, bocamines i històries del carbó.