Ruta 10 – Xalet, habitatge dels miners, mina Arderiu i Estació del cable (MR10)

Dades de la ruta

Recorregut de la ruta MR10

Ruta circular. Aquesta ruta comença al Xalet

Punts de l’inventari pels que passa:

Descripció de la ruta


Inici:
Punt MP8 (consulteu el MAPA pista que ve de Falgars i duu al Coll de la Ceba, on es poden consultar tots els punts de les diferents rutes)
Distància:
4 km
Altures:
– Màxima: 1483(Est. superior)
– Mínima: 1283 (Est. inferior)
Desnivell:
200 m
Temps:
1 h
Dificultat:
Relativament fàcil
Coordenades:
Xalet: N 42.22407° E 1.97151°
Habitatge: N 42.22379° E 1.97006°
Mina vora el xalet:
Roc de la Lluna: N 42.22143° E 1.96581°
Mina Arderiu: N 42.22080° E 1.97188°
Estació del cable: N 42.22531° E 1.96970°
Mina del cable: N 42.22498° E 1.96844°
Aigua:
A la font de Falgars

Croquis del recorregut, distàncies i altures
Altituds:
Xalet: 1427 m
Habitatge: 1363 m
Mina vora el xalet:
Roc de la Lluna: 1433
Mina Arderiu: 1414
Estació del cable: 1283
Mina del cable: 1283

Descripció de la ruta

Comencem des del refugi del Xalet, a mà esquerra tenim el Xalet, I encara més a l’esquerra veiem com la pista continua cap al mirador. Per sota del Xalet, a mà dreta  comença una mena de passeig. Nosaltres baixem cap al prat que hi ha sota aquest passeig, cap la bassa que s’albira més a baix. El nostre objectiu és arribar a les restes del que va ser l’edifici dels treballadors. En queden escasses.

Les ruïnes estan a 120 m del punt d’inici i a una altitud de 1360,8. Hem descendit uns 60 m.



Refugi lliure. Arxiu Domènec Ferrer

Xalet del Catllaràs. 2022. Arxiu Domènec Ferrer
Habitatge dels miners. En queden escasses restes. ARXIU Josep Maria Coll

Tornem enrere i ara prenem el camí que va per sota del xalet, que es correspon al PR-52.

Al punt quilomètric 0,51 trobem una àmplia esplanada.

Iniciem una ascensió amb fort pendent,  sempre seguint el PR fins que arribem al camí que ens duu al Mirador del Roc de la Lluna, punt opcional per visitar, però recomanable, ja que les vistes de tota la vall de Lillet són magnífiques. Tot i que aquest itinerari en conjunt és curt, aquesta pujada requereix un bon estat físic.

Km. 1,24. Retrobem la pista que ve de Falgars, que prenem cap a l’esquerra, pista avall. En el km. 1,87 deixem la pista i seguim un petit corriol que ens ha de conduir cap a la mina d’Arderiu.

Mina Arderiu. Els primers elements que trobem són el pou de ventilació, km. 1,97 (coordenades, N42.22028° E1.97109°), el pou d’extracció (km. 2,01, coordenades N42.22048° E1.97141°) i finalment la mina (km. 2,05 coordenades N42.22080° E1.97188°) ja a la pista que duu al refugi d’Ardericó.

Pou d’extracció de la mina d’Arderiu
Pista al refugi d’Ardericó i al fons a la dreta la mina d’Arderiu

Tot just davant per davant de la bocamina surt un petit corriol, amb marques grogues.

Corriol

Cal seguir-lo, i primer de tot ens fa travessar la pista que duu al mas Arderiu. Tot seguit continuem la baixada fins que arribem al punt quilomètric 2,7, on el sender es creua amb el PR-52, un cop aquest ha travessat Serra Pigota

Arribant al PRC-52

Girem cap a l’esquerra i el seguim uns 30 metres, per tornar-lo a deixar, ara cap a la dreta, en direcció a l’estació del Cable. que trobem al km. 3,22.    

km. 3,18 – ESTACIÓ DEL CABLE. . És el punt més baix de tot el recorregut, a una altitud de 1283. Des del mirador no hem parat de baixar, si bé en ocasions trobem petits sifons. 

Entrada a l’estació del cable
Edifici del transformador

Mina del cable (Nova Antònia). Just a l’extrem final de l’esplanada està situada la mina del cable (Nova Antònia), que actualment és l’única de totes que està tapiada.

Prosseguim el recorregut. Travessem un túnel excavat a la roca, darrere del qual el camí fa unes quantes ziga-zagues, i ens porta finalment a la pista que ve de Falgars. Km. 3,51.

Seguim aquesta pista uns 300 m fins que arribem al pal indicador, on retrobem un altre cop el PR-52, ara ja per no deixar-lo. Fem una darrera pujada que ens de dur al refugi del Xalet, punt final del nostre recorregut.

Consells i normes de seguretat: Convé dur unes bones botes, per la irregularitat del terreny en alguns moments del recorregut.